Moltes persones venen a consulta per símptomes digestius com inflor abdominal, gasos, digestions pesades i fatiga persistent. En la majoria dels casos, el primer que solem pensar és que el problema es troba en algun aliment concret o en la dieta. Que si és el gluten, que si soc intolerant al sorbitol, a la lactosa, que els lactis em senten malament… s’elimina tot i els símptomes persisteixen. En la pràctica clínica veiem cada vegada amb més claredat que la digestió no comença a l’estómac o a la boca, sinó a la ment.
El sistema digestiu està profundament connectat amb el cervell a través de l’anomenat eix intestí–cervell–microbiota. Aquest eix és una xarxa de comunicació constant i bidireccional entre el sistema nerviós central, el sistema nerviós entèric (el de l’intestí), el sistema immunitari i la microbiota intestinal. Gràcies a aquesta comunicació, el que passa a nivell emocional, les teves preocupacions, l’estrès laboral o el ritme frenètic de la teva vida quotidiana influeixen directament en com digereixes i absorbeixes els aliments.
“Si no digereixes la vida, no digereixes l’aliment.”
Quan el cos es troba en un estat d’amenaça o d’activació sostinguda, s’activa el sistema nerviós simpàtic, que és el sistema d’“alerta i fugida”. En aquest estat, l’organisme prioritza altres funcions, com contraure la musculatura, augmentar la freqüència cardíaca i altres mecanismes per posar el cos en activació, per sobre de la digestió. Aquesta situació fa que no hi hagi una correcta motilitat intestinal, es redueixi la secreció d’àcids i enzims digestius i això pugui modificar l’equilibri de la microbiota intestinal. Com a conseqüència, poden aparèixer símptomes com inflor abdominal, gasos, digestions pesades i canvis en el ritme intestinal.
Et sona haver estat en un restaurant on vas sovint, menjant el mateix de sempre, i que avui t’hagi caigut malament sense saber per què?
Coincideix que durant el sopar has tingut una conversa una mica incòmoda.
L’estrès pot modificar la composició de la microbiota intestinal i augmentar la sensibilitat visceral. Treballs publicats a Neurogastroenterology & Motility i Brain, Behavior, and Immunity també descriuen com l’activació del sistema nerviós i la resposta a l’estrès poden influir en la inflamació de baix grau, la permeabilitat intestinal i la comunicació de l’eix intestí–cervell.
I si el teu dolor crònic, el teu estat d’ànim baix o la teva depressió provinguessin d’aquest eix intestí/microbiota–cervell?
Des de la perspectiva de la Psiconeuroimmunologia (PNI), els símptomes digestius no s’entenen com un problema aïllat de l’intestí, sinó com el resultat de la interacció entre diferents sistemes del cos: el sistema nerviós, el sistema immunitari, el sistema endocrí i la microbiota intestinal. Quan l’estrès es manté en el temps, pot afavorir canvis en tots aquests sistemes, generant una resposta en cadena.
Això ajuda a entendre per què moltes persones no milloren únicament amb canvis en l’alimentació, només amb tractaments antibiòtics per al SIBO o altres disbiosis, amb omeprazol o antiàcids sostinguts en el temps, o prenent probiòtics.
Si et sents identificat/ada amb el que has llegit, tens inflor, gasos, digestions pesades, tot et cau malament i has realitzat molts tractaments sense resultats a llarg termini, contacta amb el nostre servei de Psiconeuroimmunologia Clínica. Un enfocament integratiu et pot ajudar a comprendre millor la relació entre el teu sistema nerviós i la teva digestió, i acompanyar-te en un procés de millora més profund i sostenible.
